L’INSIGNE HERALD DE SALES I MONTAGUT
(Desembre) INCERTESES PEL PRÒXIM ANY
Al principi del mes comença amb un reguitzell de casaments per tot Sales; els més importants han estat els de Baldiri Pugiula i la Montserrat Florit. El casament es va dur a terme a Juvinyà el 25 de novembre amb la presència de la mateixa N’Ermerganda de Juvinyà, de Fra Norfolk, de Fra Reynald d’Orleans, de Fra Jaume de Montpalau, del Pare Martirià i, finalment, l’estimat i recuperat Pare Baptiste que va oficiar la missa en persona. Es comenta que tots les despeses del casament els va pagar el garrepa d’en Quel de les Cabres, el qual va plorar quan va dur a la seva estimada neboda a l’altar.
No han arribat notícies de les reaccions de la família dels Bellpuig sobre el casament de l’hereu N’Hug amb Na Maria Cinta. Però el que sí sabem és que la parella ja s’ha presentat al seu pare En Guillem Arnau de Bellpuig.
Arriben notícies del Sant Sepulcre de Palera: la germana Brunilda ha estat nomenada nova abadessa de la comunitat femenina del Sant Sepulcre i s’ha sabut que el Prior Simplici ha renunciat als hàbits i s’ha convertit en seglar del monestir. El seu lloc l’ocuparà Fra Silvestre.
Estem de celebració! S’ha inaugurat la nova Campana de la Capella de Sant Ferriol, a Palau Gircós, per patrocini de la pròpia comanda Templera. I també el nou altar de Sant Abdò patrocinat pel nostre estimat baró.
La setmana abans de Nadal, el Bisbe de Girona, el baró En Bernat III de Sales, i els Abats de Sant Pere de Besalú i del Sant Sepulcre de Palera fan oficial la Restitució amb tots els seus privilegis originals de la Confraria de Sant Galderich. Donem gràcies a Déu Nostre Senyor i al Baró.
Potser és un rumor o potser mentides explicades per algun facinerós seguidor de la pèrfida Garsenda, però es comenta que alguna família de Juvinyà i Montpalau han marxat a viure i a treballar a les terres de Navata i que el baró de Navata, N’Arnau ofereix bons tractes a qui ho faci.
(Desembre) CLOENDA: LA CERIMÒNIA DE LES PATACADES
Tal i com va anunciar el baró va substanciar-se la creació de la nova Varvassoria de Bassegoda, concedida a l’ínclit En Guifré IV de Tallaferro, per tant pasa a dir-se En Guifré de Bassegoda. Però no sense sotragades desagradables, encara pendents de resoldre (tot s’ha de dir).
El cas és que s’havia organitzat un gran cerimonial pel qual En Guifré de Bassegoda i sa família farien un petit viatge per les seves noves terres, acompanyats pel Senyor Baró i el propi En Bernat de Corstavell i sa muller Na Sibil·la, amb presentació dels vilatans il·lustres i altre personal. Un cop acabada la passejada en aquell bonic paisatge nevat, havien de fer un convit en honor del Sr. Baró a la Fortalesa de Corstavell.
El cas és que aparentment tot anava bé fins que van arribar a les envistes del dit castell.
Aleshores va aparèixer al capdamunt de la torre el germà mitjà d’En Bernat, N’Arnau de Corstavell. Des de la torre va començar a llançar un discurs terriblement ofensiu tant per al Baró com sobretot per En Bernat, son germà.
Blasfemava d’aquest, insultant-lo de pusil·lànime i covard i d’abandonar els costums de muntanya. Deia que ningú tenia dret -sols Déu Nostro Senyor– de tocar les terres dels seus gloriosos avantpassats, parlava de què reclamava “Cap agressió sense resposta”.
Durant la incòmoda arenga alguns dels guàrdies de Tallaferro van intentar accedir a la torre, però els homes de Corstavell, de forma sospitosa els barraven el pas, davant la incomoditat i els crits del seu propi amo i senyor, En Bernat. Tampoc ho van aconseguir els soldats del Baró.
I mentrestant, la plaça s’anava omplint de gent: vilatans, altre soldadesca, gents vingudes de noseón, pastors, aloers, etc. amb molt mala pinta.
Un cop acabat el discurs N’Arnau es va proclamar nou senyor de Cortsavell i va ordenar que “expulsessin els invasors”. Llavors d’entre el gentam que ja envoltava la comitiva de Nostro Senyor Baró i En Tallaferro va retronar el crit d’En Berenguer, el polèmic i controvertit germà petit d’En Bernat, bramant “A carn!” [Nota de l’Editor: proclama de no deixar ningú viu]. Van sonar altres consignes, com “Via fora lladres” o “A males amb Sales”. I aleshores va començar un batibull difícil de descriure en què la comitiva va haver de fugir cames ajudeu-me muntanya a través.
Es donava el cas que hi havia mainada en ella, a més de dames, i que el contingent forçosament no era molt nombrós per l’orografia del terreny, perquè la neu dificulta el pas i perquè En Guifré havia anat deixant petits grups d’homes en el recorregut. En tot cas això va permetre poder fer una retirada decentment organitzada, junt al fet que el propi En Bernat de Cortsavell va abraonar-se contra els revoltats per protegir la retirada de la resta de comitiva. Se’l va veure per darrer cop envoltat de molts enemics i amb pocs fidels encara en peu. A l’hora de tancar aquest butlletí no se n’han tingut més notícies, ni d’ell, ni de sa muller Na Sibil·la, ni del cavaller N’Estruc de Coltell, que estava a la comitiva amb la seva jove muller, N’Angelina de Coltell i Rouret de qui se sap que està sana i estàlvia a Matacàs, amb la família Tallaferro.Resem per la seva sort. I per la nostra. Sonen tambors de guerra per inicis del 1225 any del nostro Senyor.
(Desembre) MALFACTORS PER TOTES LES CONTRADES!
Malgrat que són bons temps hi ha gent que no pot evitar destorbar. Gent indesitjable. Als vorals del Bosc del Calvari, en un dels caminets que va de Sales a Tortellà, el pobre ermità de Santa Brígida que duia la col·lecta i altres elements a Sant Pere de Besalú ha estat assaltat desconsideradament per una colla de brètols. Sembla ser una colla de joves sense més ocupació que tocar la moral. Li han buidat la caixa, li han pres la mel, els pans i els fruits que duia i l’han deixat al camí conill com el dia que va néixer. Sembla ser que n’han fet gran mofa. Quins temps vivim!
Per sort, les prontes pesquises de N’Udalrich de Torralles i En Guerau Damià de Bellpuig donen el seu fruit. S’ha identificat el grup d’incontrolats i malfactors que van atacar l’any passat el Burg de Sant Llàtzer. Sembla ser que es fan dir la Mà de Déu o el Puny de Déu o alguna cosa així. Nostro Senyor En Bernat ha declarat solemnement que seran castigats sens falta.