L’INSIGNE HERALD DE SALES I MONTAGUT
(Juny post boda) DESEIXIMENT!!!!!
Doncs la boda del baró va ser, en veritat, la boda del segle! Certament, va estar farcida de menjar, música, balls, homilies incendiàries, regals estrafolaris, duels d’honor i, finalment, “desseiximents”! Molta teca i poc paper!
A la boda hi van ser presents el bo i millor de les dues baronies, i els que no hi van poder ser, o bé estaven lluitant contra els desalmats “Germanots”, o bé Déu Nostre Senyor no ho va voler. El príncep d’Arborea i vescomte de Bas, En Pere de Bas, juntament amb l’excel·lentíssim monsenyor bisbe de Girona, N’Alemany d’Aiguaviva, van encapçalar la cerimònia com a personalitats més rellevants de la boda.
Abans de la boda, el Príncep d’Arborea i Vescomte de Bas va anunciar la seva intenció de conquerir el cor de N’Elionor de Rosselló, cosina del rei. Per això ha proposat als barons de Sales, Montagut, Navata i Santa Pau recaptar fons per ajudar-lo en aquesta empresa. Ha promès que a les dues baronies que aportin a la seva empresa, que obtindran dos llocs als jutjats de Barcelona per posar-hi la persona que ells vulguin, a més del seu agraïment personal.
La missa va ser preciosa i la núvia, no cal dir-ho, era la més lluïda de totes les dames presents. Per sort del baró, no va haver d’esperar gaire a la núvia. Però, segons fonts fidedignes, la baronessa va tenir problemes tècnics amb la tiara de Na Diamata de Sales, un regal dels Bellpuig. Es comenta que el mateix príncep va ajudar les dames de la núvia a resoldre aquests problemes tècnics. Un cop resolts, el príncep de Bas va acompanyar la núvia a l’altar i la cerimònia va poder començar.
La cerimònia va ser oficiada pel mateix bisbe, acompanyat per en Fra Martirià de Monteià. Cal destacar que l’homilia del bisbe va ser enèrgica i molt contundent, queixant-se fermament de la falta de fe de la gent en l’actualitat. Amen!
Finalment, el baró i la baronessa es van donar el “sí” en un moment carregat de simbolisme per la unió entre Sales i Montagut.
En acabat, es va procedir amb el banquet. Exquisit! Camperols, aloers, clergat i nobles van menjar junts i en comunió. La baronessa, abans que arribés el pastís, va tenir un detall per la seva dama, amiga i consellera, Maria Martis, que aquell dia feia anys. Per cert, Maria Martis és soltera i és un gran partit. A què espereu, solters de Sales i Montagut!
Després del banquet, va arribar el moment dels regals…
Va començar En Pere de Bas, regalant als nuvis una casa forta a Castelló d’Empúries, Can Gusó. El van seguir els barons de Santa Pau, i després el baró de Navata, que va regalar… una corona trencada en quatre parts. Suposo que entre nobles es poden apreciar aquest tipus de regals. Un pobre no ho sap veure. En fi, cal disculpar-se per no recordar la resta dels regals, ja que amb les emocions que van seguir i el temps que ha passat, molts s’han oblidat. No obstant, cal destacar la relíquia ancestral que va ofrenar N’Aniol de Barutell anomenada L’Ou de la Muntanya a la Baronessa N’Àgata, per donar-li fortuna i, sobretot, fertilitat. S’ha de dir que els barons van ser molt afortunats de rebre tants regals exquisits de part de tots els seus súbdits.
Però hi va haver dos moments que van impactar especialment.
El primer va ser En Pere de Montpalau, que com a regal va oferir la dot de N’Estel de Montpalau, tal com havia demanat el baró unes setmanes abans, per quedar en paus sobre el tema de les “No Esposalles” i el pagament degut per Sant Ferriol.
Però, després de donar la dot, o més ben dit, de llançar-la a terra, Montpalau va desafiar el baró a un duel d’honor per les calúmnies que deia que s’havien dit sobre ell i la seva muller, N’Ermerganda, per part del baró. El baró afirmava que el que es va pactar al Tractat de l’Aulina era una cosa i que els Montpalau i Juvinyà en defensaven una altra. El baró defensava que al Tractat de l’Aulina es va pactar el tema de la dot si no hi havia casament, mentre que els Montpalau i Juvinyà ho negaven. En fi, la paraula del baró de Sales contra la de dos varvassors.
Tot i ser sota la Pau de Déu, en què no es pot comatre, el bisbe i el mateix Pere de Bas van acceptar el duel. En Pere de Bas, personalment, va fer de jutge del duel d’honor. El vencedor va ser el baró, clarament, i, per tant, la raó la tenia ell. Déu ha decidit!
Després del duel, per calmar les fortes emocions, la baronessa va estar a punt de tenir un o dos desmais. En Bas va cridar els músics, i van començar els balls.
Cal dir que els balls van aconseguir apaivagar la tensió del duel, i tota la gent de Sales va poder gaudir-ne, i també xafardejar una mica. S’ha de dir que la més sol·licitada al ball va ser Na Sibil·la de Bellpuig, que va ballar amb el mateix Vescomte i amb el baró de Navata.
Però el baró de Navata, després d’uns quants balls, es va cansar i va exigir continuar amb els regals.
Un es considera una persona lletrada, però he d’admetre que no havia sentit mai la paraula “deseiximent” fins aquell dia. La va pronunciar En Roger de Segueró, per expressar el seu gran descontentament amb el baró de Sales, a qui va tractar d’indigne de ser el seu senyor. I, juntament amb tota la seva família —En Guillem de Segueró, el seu fill; Na Saurina de Segueró, l’exabadessa del Sant Sepulcre (sí, la que va haver de fer penitència a Girona pels seus crims); i l’actual esposa d’En Roger de Segueró, la tímida Na Boneta, germana de N’Acart de Politger— va anunciar que marxava de Sales per posar-se sota l’ala de Navata, present allà mateix.
Van volar paraules molt gruixudes i molta tensió. Tant, que alguns es van amagar darrere les cadires per si algú desenvainava una arma.
La comitiva de Navata i Segueró va marxar davant l’aparent desesperació de N’Acart de Politger, que volia treure la seva germana de les urpes del malvat Segueró. Però entre uns i altres van aturar el valvassor de Politger, i així Navata i Segueró van marxar.
Poc després, es va saber que Na Boneta s’havia queixat al seu germà i vàries convidades que era humiliada i maltractada pel malvat Segueró, i que volia marxar del seu costat.
Però les emocions no es van acabar a la boda.
Suposem que després de tantes emocions i trasvalsos, Na Maria Cinta de Bellpuig va entrar de part enmig del camí. Per sort, va ser assistida pels hostalers de Palau Gircos, Guisla Rouret, Antic Gascó i Damaris. Allà va néixer la primera filla de Na Maria Cinta de Bellpuig i el seu marit, N’Hug de Bellpuig. De l’emoció, es diu que el Vescomte va demanar si podia ser el padrí de tan preciosa criatura, i Na Maria Cinta va accedir. Per cert, aquesta infant es diu Na Sibil·la de Bellpuig, en honor a la seva tieta, la gran Na Sibil·la de Bellpuig.
Però no només hi va haver la boda en aquest mes de juny.
Passant a coses més mundanes, hem de comentar que la Mari Pau Gascó ha posat en venda la seva ferreria del Burg de Sant Llàtzer.
I per acabar, m’han arribat bones notícies de Montpalau i Bellpuig: s’ha de dir que la collita va molt bé per a aquestes dues baronies.